Aquí teniu algunes fotografies de la concentració que van fer els companys de Catalunya Ràdio en contra de l'avantprojecte de pressupostos de desmantellament que CiU proposa per TV3 i Catalunya Ràdio. A l'acte també hi van participar companys de TVC.
La concentració, que es va fer després d'una nit d'acampada, es va acabar fent una rotllana al voltant de la ràdio i cantant Els Segadors. Va ser la manera de rebre la direcció per fer la reunió negociadora de Conveni.
dimecres, 10 d’abril del 2013
divendres, 5 d’abril del 2013
ACAMPADA CONTRA L'AVANTPROJECTE DE PRESSUPOST A CATALUNYA RÀDIO
Els companys de Catalunya Ràdio han organitzat una acampada davant de l’emissora contra l’avantprojecte de pressupostos que posa en perill el model de TV3 i Catalunya Ràdio i els nostres llocs de treball.
Els treballadors de les dues empreses estem units per l’objectiu i per la lluita, per això us convidem a participar en aquesta mobilització.
És important sumar el màxim de companys i companyes durant el matí de dilluns, i especialment a la tarda a les 15 hores. Us animem a tots els que disposeu de temps a afegir-vos a la protesta sense dubtar-ho.
Aquest és el comunicat del Comitè de Catalunya Ràdio sobre l’acampada perquè tingueu tota la informació:
En l’assemblea del passat 27 de març els treballadors de Catalunya Ràdio vam decidir que la nit del 7 al 8 d’abril acamparíem davant la ràdio per mostrar el nostre rebuig a les retallades que ens volen imposar des de la CCMA.
Hem de ser conscients que si no hi ha prou gent acampant davant la ràdio res d’això tindrà sentit, així que demanem que vingui tothom que pugui!
Des del comitè creiem que hauríem d’acampar de les 23h del diumenge 7 a les 16h de dilluns 8, que és quan hi ha la primera reunió entre el comitè i l’empresa perquè ens comuniquin la seva proposta de retallada.
Així que us proposem:
- Que tothom que pugui vingui a acampar i a dormir davant la ràdio.
- Que qui no pugui quedar-se a dormir però no treballi dilluns al matí, vingui a acampar durant el dia, fins a l’hora de la reunió.
- Que qui no pugui ni acampar ni venir al matí, que vingui a dinar, si pot ser, entre les 15 i les 16h. No dineu al menjador, sortiu al carrer! Perquè és a aquella hora quan arribaran els membres de la direcció.
- Qui no pugui fer res de tot això, potser pot pensar en els treballadors que sí que han pogut i portar-los cafè, xocolata o qualsevol cosa per menjar.
I per poder organitzar-nos i veure quants treballadors acamparem realment, us demanem que ens envieu un correu informant de les hores que podríeu venir, de si teniu tendes de campanya o no, etc.
Esperem que tots sigueu conscients de què ens juguem a partir d’ara. Que entengueu que la mobilització és, ara per ara, la nostra força, juntament amb el nostre treball diari. I us animem a participar en totes les mobilitzacions que es facin a partir d’ara!
Comitè d’empresa de Catalunya
Barcelona, 4 d’abril del 2013
Els treballadors de les dues empreses estem units per l’objectiu i per la lluita, per això us convidem a participar en aquesta mobilització.
És important sumar el màxim de companys i companyes durant el matí de dilluns, i especialment a la tarda a les 15 hores. Us animem a tots els que disposeu de temps a afegir-vos a la protesta sense dubtar-ho.
Aquest és el comunicat del Comitè de Catalunya Ràdio sobre l’acampada perquè tingueu tota la informació:
-------
ACAMPADA DIUMENGE 7 D’ABRIL
En l’assemblea del passat 27 de març els treballadors de Catalunya Ràdio vam decidir que la nit del 7 al 8 d’abril acamparíem davant la ràdio per mostrar el nostre rebuig a les retallades que ens volen imposar des de la CCMA.
Hem de ser conscients que si no hi ha prou gent acampant davant la ràdio res d’això tindrà sentit, així que demanem que vingui tothom que pugui!
Des del comitè creiem que hauríem d’acampar de les 23h del diumenge 7 a les 16h de dilluns 8, que és quan hi ha la primera reunió entre el comitè i l’empresa perquè ens comuniquin la seva proposta de retallada.
Així que us proposem:
- Que tothom que pugui vingui a acampar i a dormir davant la ràdio.
- Que qui no pugui quedar-se a dormir però no treballi dilluns al matí, vingui a acampar durant el dia, fins a l’hora de la reunió.
- Que qui no pugui ni acampar ni venir al matí, que vingui a dinar, si pot ser, entre les 15 i les 16h. No dineu al menjador, sortiu al carrer! Perquè és a aquella hora quan arribaran els membres de la direcció.
- Qui no pugui fer res de tot això, potser pot pensar en els treballadors que sí que han pogut i portar-los cafè, xocolata o qualsevol cosa per menjar.
I per poder organitzar-nos i veure quants treballadors acamparem realment, us demanem que ens envieu un correu informant de les hores que podríeu venir, de si teniu tendes de campanya o no, etc.
Esperem que tots sigueu conscients de què ens juguem a partir d’ara. Que entengueu que la mobilització és, ara per ara, la nostra força, juntament amb el nostre treball diari. I us animem a participar en totes les mobilitzacions que es facin a partir d’ara!
Comitè d’empresa de Catalunya
Barcelona, 4 d’abril del 2013
dijous, 28 de març del 2013
Gràcies a tothom!!!
Els treballadors de la comissió de donació de sang us volem agrair la bona acollida i l'èxit de participació en l'acte d'aquest dimecres. A la plaça Catalunya de Barcelona s'han pogut fer 73 donacions i a l'hospital Moisès Broggi de les 75 persones que han vingut durant el matí, 60 han pogut fer la donació. En tots dos casos s'han doblat els donants d'un dia normal. Agraïm a l'Hospital Moisès Broggi i al Banc de sang i teixits que ens hagin donat l'oportunitat de fer aquesta acció simbòlica que ens ha atansat a la ciutadania. Hem pogut sortir al carrer i explicar a tothom que se'ns ha acostat el valor de la televisió pública en una societat plural i democràtica. I a tots els companys i companyes que heu participat en l'organització i desenvolupament de l'acció durant tota la jornada, MOLTES GRÀCIES.
ELS TREBALLADORS, LA SANG DE TV3
dimarts, 26 de març del 2013
Treballadors de TV3: La sang de la tele
Amb aquest lema, els treballadors de Televisió de Catalunya han organitzat una donació de sang que es farà demà dimecres, 27 de març, durant tot el dia.
Els llocs i els horaris són:
Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí, de 10 a 13:30
Pl. de Catalunya, Barcelona, de 10 a 14 i de 17 a 20
Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí, de 10 a 13:30
Pl. de Catalunya, Barcelona, de 10 a 14 i de 17 a 20
La donació es fa per reivindicar la importància dels serveis públics i en concret el servei que ofereix TV3 des de fa 30 anys i que com la resta està amenaçat per les retallades i en perill de ser desmantellat.
Per la defensa dels serveis públics els treballadors de TVC conviden tothom a fer una gran donació!
Per contribuir a difondre la campanya per la xarxa us animem a piular el següent tuit:
Dóna sang. 27 març @TV3 donarà #sangTV3 a l'Hospital Moisès Broggi i Pça Catalunya. Passa-ho! http://bit.ly/YRHzto #totssomTV3 @donarsang
divendres, 22 de març del 2013
Sense TV3, on vas?
Diuen els de l’APM que ‘La Televisió és Cultura’, i possiblement no van del tot errats. Passem, de mitjana més de 4 hores al dia davant la tele (o veient programes de la tele per altres mitjans), i tot allò que veiem ens influeix, per bé o per mal, per aprendre, per entendre o per desinformar i confondre.
TV3 ha aconseguit ser una televisió de qualitat i en català, creïble, rigorosa, divertida i entretinguda, que alhora transmet valors humans i promou i aposta per la cultura catalana i, com no, general. Això la converteix en una televisió única.
Amb TV3 ens emocionem veient ‘Polseres Vermelles’, riem amb el Polònia, ens informem, ens interessem fins i tot pels bolets, viatgem pels països catalans, debatem sobre els problemes, ens solidaritzem amb les Maratons, ... Aquell eslògan de fa tants anys enrere reflecteix una realitat: TV3 és nostra, és de tots, i la necessitem ara més que mai.
Ens sentim orgullosos de ser catalans i és que, certament, d’alguna manera som diferents. Ni millors, ni pitjors, diferents. I potser per això tenim una televisió pública diferent, que fa una aposta diferent a la d’altres televisions públiques o privades, i que manté el lideratge d’audiència any rere any sense entrar en morbositats ni espectacles deplorables.
TV3, de la mateixa manera que el transport públic, ha d’estar subvencionat. Tots dos aporten un enorme benefici social. TV3 subsisteix gràcies la subvenció i als ingressos per publicitat. El problema ara mateix és que les retallades del govern ofeguen TV3.
Alguns mitjans de comunicació privats s’han encarregat de difondre missatges demagògics sobre la plantilla actual de treballadors, sobre el nombre de canals o sobre els pressupostos. Tot s’hi val. No ens deixem enganyar per interessos amagats. El pressupost total de tota la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, incloent ràdio i televisió, és el 0.9% dels pressupostos totals de la Generalitat. O dit d’altra manera, uns 35 euros per habitant a l’any. El benefici social que obtenim a canvi no es pot mesurar, com tampoc podem mesurar econòmicament el benefici social de tenir transports públics tot i saber que són essencials o, millor dit, imprescindibles. Sense TV3 no som res.
No parlen de reduir el pressupost fins al límit extrem, això ja ho van fer l’any 2011 (-14%) i 2012 (-12.7%). Aquesta nova reducció (17%) és l’inici d’un tancament. És llençar a les escombraries 30 anys de projecte. D'un projecte que no es podrà recomençar. És destruir la televisió pública dels països catalans tal i com la coneixem ara i deixar-la, poc a poc, morir.
I sense TV3, on anem? Tenim 35 televisions d’àmbit espanyol i només un operador privat en català marcadament polititzat. Que ens quedarà? Quins programes ens voldran oferir les televisions privades? Quins valors arribaran a la societat? Deixarem els programes culturals arraconats en canals temàtics en pay-per-view? I del català que en quedarà?
Llavors podrem "gaudir" de canals privats extremadament polititzats, de televisions públiques sense contingut, i televisions privades amb programes que no coneixen els límits de la baixesa humana. Llavors podrem escollir en quin canal privat, de pagament, volem veure la Champions i la Fórmula 1, en castellà, això si...
Els polítics ho tenen clar, la televisió pública ja no els serveix de plataforma de difusió personal, no en tenen el control, per això aposten per les privades. TV3 té poc color.
Deixarem perdre TV3? Ens hi juguem massa.
Tots som TV3. #totssomtv3
Ens sentim orgullosos de ser catalans i és que, certament, d’alguna manera som diferents. Ni millors, ni pitjors, diferents. I potser per això tenim una televisió pública diferent, que fa una aposta diferent a la d’altres televisions públiques o privades, i que manté el lideratge d’audiència any rere any sense entrar en morbositats ni espectacles deplorables.
TV3, de la mateixa manera que el transport públic, ha d’estar subvencionat. Tots dos aporten un enorme benefici social. TV3 subsisteix gràcies la subvenció i als ingressos per publicitat. El problema ara mateix és que les retallades del govern ofeguen TV3.
Alguns mitjans de comunicació privats s’han encarregat de difondre missatges demagògics sobre la plantilla actual de treballadors, sobre el nombre de canals o sobre els pressupostos. Tot s’hi val. No ens deixem enganyar per interessos amagats. El pressupost total de tota la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, incloent ràdio i televisió, és el 0.9% dels pressupostos totals de la Generalitat. O dit d’altra manera, uns 35 euros per habitant a l’any. El benefici social que obtenim a canvi no es pot mesurar, com tampoc podem mesurar econòmicament el benefici social de tenir transports públics tot i saber que són essencials o, millor dit, imprescindibles. Sense TV3 no som res.
No parlen de reduir el pressupost fins al límit extrem, això ja ho van fer l’any 2011 (-14%) i 2012 (-12.7%). Aquesta nova reducció (17%) és l’inici d’un tancament. És llençar a les escombraries 30 anys de projecte. D'un projecte que no es podrà recomençar. És destruir la televisió pública dels països catalans tal i com la coneixem ara i deixar-la, poc a poc, morir.
I sense TV3, on anem? Tenim 35 televisions d’àmbit espanyol i només un operador privat en català marcadament polititzat. Que ens quedarà? Quins programes ens voldran oferir les televisions privades? Quins valors arribaran a la societat? Deixarem els programes culturals arraconats en canals temàtics en pay-per-view? I del català que en quedarà?
Llavors podrem "gaudir" de canals privats extremadament polititzats, de televisions públiques sense contingut, i televisions privades amb programes que no coneixen els límits de la baixesa humana. Llavors podrem escollir en quin canal privat, de pagament, volem veure la Champions i la Fórmula 1, en castellà, això si...
Els polítics ho tenen clar, la televisió pública ja no els serveix de plataforma de difusió personal, no en tenen el control, per això aposten per les privades. TV3 té poc color.
Deixarem perdre TV3? Ens hi juguem massa.
Tots som TV3. #totssomtv3
dijous, 21 de març del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)