ELS TREBALLADORS, LA SANG DE TV3
dijous, 28 de març del 2013
Gràcies a tothom!!!
ELS TREBALLADORS, LA SANG DE TV3
dimarts, 26 de març del 2013
Treballadors de TV3: La sang de la tele
Amb aquest lema, els treballadors de Televisió de Catalunya han organitzat una donació de sang que es farà demà dimecres, 27 de març, durant tot el dia.
Els llocs i els horaris són:
Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí, de 10 a 13:30
Pl. de Catalunya, Barcelona, de 10 a 14 i de 17 a 20
Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí, de 10 a 13:30
Pl. de Catalunya, Barcelona, de 10 a 14 i de 17 a 20
La donació es fa per reivindicar la importància dels serveis públics i en concret el servei que ofereix TV3 des de fa 30 anys i que com la resta està amenaçat per les retallades i en perill de ser desmantellat.
Per la defensa dels serveis públics els treballadors de TVC conviden tothom a fer una gran donació!
Per contribuir a difondre la campanya per la xarxa us animem a piular el següent tuit:
Dóna sang. 27 març @TV3 donarà #sangTV3 a l'Hospital Moisès Broggi i Pça Catalunya. Passa-ho! http://bit.ly/YRHzto #totssomTV3 @donarsang
divendres, 22 de març del 2013
Sense TV3, on vas?
Diuen els de l’APM que ‘La Televisió és Cultura’, i possiblement no van del tot errats. Passem, de mitjana més de 4 hores al dia davant la tele (o veient programes de la tele per altres mitjans), i tot allò que veiem ens influeix, per bé o per mal, per aprendre, per entendre o per desinformar i confondre.
TV3 ha aconseguit ser una televisió de qualitat i en català, creïble, rigorosa, divertida i entretinguda, que alhora transmet valors humans i promou i aposta per la cultura catalana i, com no, general. Això la converteix en una televisió única.
Amb TV3 ens emocionem veient ‘Polseres Vermelles’, riem amb el Polònia, ens informem, ens interessem fins i tot pels bolets, viatgem pels països catalans, debatem sobre els problemes, ens solidaritzem amb les Maratons, ... Aquell eslògan de fa tants anys enrere reflecteix una realitat: TV3 és nostra, és de tots, i la necessitem ara més que mai.
Ens sentim orgullosos de ser catalans i és que, certament, d’alguna manera som diferents. Ni millors, ni pitjors, diferents. I potser per això tenim una televisió pública diferent, que fa una aposta diferent a la d’altres televisions públiques o privades, i que manté el lideratge d’audiència any rere any sense entrar en morbositats ni espectacles deplorables.
TV3, de la mateixa manera que el transport públic, ha d’estar subvencionat. Tots dos aporten un enorme benefici social. TV3 subsisteix gràcies la subvenció i als ingressos per publicitat. El problema ara mateix és que les retallades del govern ofeguen TV3.
Alguns mitjans de comunicació privats s’han encarregat de difondre missatges demagògics sobre la plantilla actual de treballadors, sobre el nombre de canals o sobre els pressupostos. Tot s’hi val. No ens deixem enganyar per interessos amagats. El pressupost total de tota la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, incloent ràdio i televisió, és el 0.9% dels pressupostos totals de la Generalitat. O dit d’altra manera, uns 35 euros per habitant a l’any. El benefici social que obtenim a canvi no es pot mesurar, com tampoc podem mesurar econòmicament el benefici social de tenir transports públics tot i saber que són essencials o, millor dit, imprescindibles. Sense TV3 no som res.
No parlen de reduir el pressupost fins al límit extrem, això ja ho van fer l’any 2011 (-14%) i 2012 (-12.7%). Aquesta nova reducció (17%) és l’inici d’un tancament. És llençar a les escombraries 30 anys de projecte. D'un projecte que no es podrà recomençar. És destruir la televisió pública dels països catalans tal i com la coneixem ara i deixar-la, poc a poc, morir.
I sense TV3, on anem? Tenim 35 televisions d’àmbit espanyol i només un operador privat en català marcadament polititzat. Que ens quedarà? Quins programes ens voldran oferir les televisions privades? Quins valors arribaran a la societat? Deixarem els programes culturals arraconats en canals temàtics en pay-per-view? I del català que en quedarà?
Llavors podrem "gaudir" de canals privats extremadament polititzats, de televisions públiques sense contingut, i televisions privades amb programes que no coneixen els límits de la baixesa humana. Llavors podrem escollir en quin canal privat, de pagament, volem veure la Champions i la Fórmula 1, en castellà, això si...
Els polítics ho tenen clar, la televisió pública ja no els serveix de plataforma de difusió personal, no en tenen el control, per això aposten per les privades. TV3 té poc color.
Deixarem perdre TV3? Ens hi juguem massa.
Tots som TV3. #totssomtv3
Ens sentim orgullosos de ser catalans i és que, certament, d’alguna manera som diferents. Ni millors, ni pitjors, diferents. I potser per això tenim una televisió pública diferent, que fa una aposta diferent a la d’altres televisions públiques o privades, i que manté el lideratge d’audiència any rere any sense entrar en morbositats ni espectacles deplorables.
TV3, de la mateixa manera que el transport públic, ha d’estar subvencionat. Tots dos aporten un enorme benefici social. TV3 subsisteix gràcies la subvenció i als ingressos per publicitat. El problema ara mateix és que les retallades del govern ofeguen TV3.
Alguns mitjans de comunicació privats s’han encarregat de difondre missatges demagògics sobre la plantilla actual de treballadors, sobre el nombre de canals o sobre els pressupostos. Tot s’hi val. No ens deixem enganyar per interessos amagats. El pressupost total de tota la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, incloent ràdio i televisió, és el 0.9% dels pressupostos totals de la Generalitat. O dit d’altra manera, uns 35 euros per habitant a l’any. El benefici social que obtenim a canvi no es pot mesurar, com tampoc podem mesurar econòmicament el benefici social de tenir transports públics tot i saber que són essencials o, millor dit, imprescindibles. Sense TV3 no som res.
No parlen de reduir el pressupost fins al límit extrem, això ja ho van fer l’any 2011 (-14%) i 2012 (-12.7%). Aquesta nova reducció (17%) és l’inici d’un tancament. És llençar a les escombraries 30 anys de projecte. D'un projecte que no es podrà recomençar. És destruir la televisió pública dels països catalans tal i com la coneixem ara i deixar-la, poc a poc, morir.
I sense TV3, on anem? Tenim 35 televisions d’àmbit espanyol i només un operador privat en català marcadament polititzat. Que ens quedarà? Quins programes ens voldran oferir les televisions privades? Quins valors arribaran a la societat? Deixarem els programes culturals arraconats en canals temàtics en pay-per-view? I del català que en quedarà?
Llavors podrem "gaudir" de canals privats extremadament polititzats, de televisions públiques sense contingut, i televisions privades amb programes que no coneixen els límits de la baixesa humana. Llavors podrem escollir en quin canal privat, de pagament, volem veure la Champions i la Fórmula 1, en castellà, això si...
Els polítics ho tenen clar, la televisió pública ja no els serveix de plataforma de difusió personal, no en tenen el control, per això aposten per les privades. TV3 té poc color.
Deixarem perdre TV3? Ens hi juguem massa.
Tots som TV3. #totssomtv3
dijous, 21 de març del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)